Aquest curt de 22 minuts de durada interpretat per l'Abel Folk i en Ramon Madaula, explica la relació que van tenir l'arquitecte Gaudí i el seu mecenes el compte Güell, va ser produït per a la Diputació de Barcelona en motiu de l'any GAUDÍ 2002 i es projectava al final del recorregut de l'exposició "La vida al Palau", d'aquesta manera els visitans del Palau Güell podien fer-se una idea de l'amistad que tenien Eusebi Güell i Antoni Gaudí. Us deixo aquí tot el curt espero que us agradi. Perdoneu però ara només us el puc ensenyar en versió original en Català, us prometo que tan aviat com pugui el tindreu amb subtítols en castellà i en anglès.
La ciutat de Mont-real (Quebec) acollirà del 27 al 31 d’octubre, el festival Tapis Rouge au cinéma catalan el qual vol explorar les tendències de la producció contemporània catalana tot permetent al públic quebequés accedir a una vintena de films catalans produïts al llarg dels tres últims anys i entre ells està Xtrems que fa un pas més en el seu recorregut internacional.
Gràcies al DIBA Festival, Apuntolapospo i Ovide vaig poder realitzar el videoclip “Me tienes contenta” de Pastora gravat en format estereoscòpic 3D, era el primer rodatge al nostre país en aquest sistema i el segon al món (la primera va ser la meva admirada Björk que va presentar un clip molt imaginatiu rodat en stop motion amb figures de plàstic, nosaltres potser vam ser els primers en fer-ho completament amb imatge real).
Foto: Carlos Domingo
Doncs be, vam haver d'utilitzar un rig 3D impressionant amb dues ARRI D21 (amb aquesta càmera vam rodar la majoria d'imatges de la nostra pel·lícula Xtrems), tot plegat pesava més de 70 kg, això condicionava molt alhora de plantejar-nos fer un vídeo a l'altura del llenguatge audiovisual actual on el ritme de plans i els moviments de càmera son àgils, ràpids i en algunes ocasions una mica atabalats i nerviosos cosa que a mi ja m'agrada. Aquesta fórmula audiovisual queda justificada a la televisió, on la pantalla no te les dimensions del cinema i te l'obligació de tenir “enganxat” a l'espectador però en una pantalla de dotze metres i en 3D t'obliga a reflexionar com faràs la teva pel·lícula. Això condicionava molt la manera de com havia de dissenyar el guió: el clip s'havia d'estrenar al Digital Barcelona Film Festival DIBA com a primícia, projectat en una pantalla enorme, a més a més el departament d'I+D de Telefónica feia una versió 3D per a les (en aquell moment noves) pantalles Philips 3D sense ulleres i, per altra banda, el clip havia de fer la seva promoció i difusió en els canals habituals en 2d, complicat oi? Era tot un repte. Quan ets dels primers que estàs davant d'una producció tridimensional, cada imatge que has de rodar es complica mes de l'habitual, per una banda moure la càmera era lent i farragós pel pes i les dimensions de l'estructura, era com un rodatge dels anys 50 amb el sistema Vistavisión de 65mm, per l'altra a cada pla s'havia de calcular tota una mena de paràmetres que defineixen si el personatge està darrera o davant de la pantalla, tot plegat podíem fer al dia com a molt 6 presses bones i només teniem tres dies de rodatge.
És evident que érem els primers en fer al nostre país una gravació d'aquest tipus i ser el primer te les seves avantatges i els seus inconvenients, avantatges per l'experiència i els coneixement que tot l'equip adquireix en aquesta aventura, inconvenients doncs que tot just tots els qui estàvem allà vivíem els inconvenients de ser els pioners i per tant tots els aparells perifèrics que es necessiten no estaven preparats. Vam haver d'adaptar la Scorpio i fer molt invents diversos, no vam poder utilitzar la Steadycam, el travelling havia d'arrossegar mes de 150 quilos i aixó no permet donar-li massa velocitat. Invents és la paraula exacta que un ha d'utilitzar quan t'endinses dins el mon 3D per que per molt que als anys 50 ja van haver-hi experiències en aquest format, ara amb les noves tecnologies digitals, l'aparició de noves càmeres i softwares, i amb la velocitat que avança la tecnologia treballar en aquest format es converteix en un treball I+D. Cal que tots els qui ens dediquem intercanviem experiències per tal que tota la professió anem en la mateixa direcció.
Foto: Carlos Domingo
De quan vaig fer el videoclip, d'això només fa quatre anys, a ara han sortit un munt de perifèrics, softwares, càmeres cada cop més compactes, pantalles planes en 3D, molts cinemes digitals que s'han adaptat a la tecnologia, tot un sens fi de recursos que fa que la industria confii cada cop mes en les possibilitats d'aquest nova manera de explicar històries però ara cal que siguin interessants per tal de que la nostra industria entri en els mercats internacionals.
Foto: Carlos Domingo
Quan vaig fer el videoclip, assessors de 3d em parlàven del ritme de les imatges, dels moviments de càmera, del llenguatge del cinema en 3D, em deient: "tot ha de ser mes lent, tranquil, per tal de no marejar a l'espectador". Està clar que parlàven d'un llargmetratge que es projecta en pantalla gran i a una audiència amplia per a totes les edats, en el cas del meu videoclip també s'havia de projectar en una pantalla gran però a una audiència totalment jove (joves que fan puenting, els agrada les atraccions fortes de Port Aventura i viure noves experiències excitants), parlavem de 4 minuts de durada, un temps prudent i suficient per viure una experiència tridimensional per tan crec que podia passar-me en el muntatge i en algunes imatges per que també ha de veure's en una pantalla normal de televisió. Ser els primers va limitar molt les intencions que tenia inicials per tan vaig intentar moure els tres eixos de la grua Scorpio (m'agrada la idea que l'espectador senti vertigen) però només va ser possible moure'n dos perque topava la càmera amb l'estructura (ara ja està resolt), em vaig oblidar evidentment de la càmera a l'espatlla (no volia matar a l'operador i ara ja es pot fer), el zoom ni tocar-lo (no existia la possibilitat de sincronitzar dues òptiques zoom, ara ja hi han sistemes que ho fan), volia efecte pluja però les restriccions d'aigua en aquells temps no ens van permetre fer-ho (afortunadament, ves per a on, aquest any no hi han hagut restriccions d'aigua). Tot i amb això em sento molt orgullós dels resultats, vam aconseguir un 3D natural, les dimensions dels espais eren creïbles i reals, i vam poder experimentar amb tot allò que vam poder tenir a les nostres mans.
Foto: Carlos Domingo
Ara, després de quatre anys, tot un mon de possibilitats s'ens obren als professionals per que no només és als cinemes on podem veure produccions en 3D, ara també les televisions comencen a emetre en aquest format, Televisió de Catalunya ha estat la primera en fer-ho i tot just ara han estrenat LLITS 3D que Lluís Danés va recrear al Nacional i en Paulí Subirà l'ha portat a les pantalles estereoscòpiques, el teatre immortalitzat al cinema i a la tv en format tridimensional, un treball que gaudeix de màgia i espectàcle on també hi ha una feina espectacular I+D del meu amic i apreciat Pol Turrens. He de dir que em va agradar molt i com a mostra aquí teniu el tràiler.
Imagineu la de experiències que queden per viure en el nostre món audiovisual.
Foto: Carlos Domingo
D'aquí uns anys al·lucinarem de les coses que es podran fer en 3D tan als cinemes com a la tv. Han de passar uns anys però, si poguéssim viatjar en la màquina del temps i projectem una pel·lícula actual 2D en un cinema als anys 50, segur que mes d'un espectador vomitaria i sortiria marejat, el llenguatge audiovisual ha anat evolucionant afortunadament. L'exhibició 3D encara li calen uns anys per que es converteixi en un llenguatge habitual entre les diferents audiències, tot just estem al principi. D'aquí poc molarà veure Moto GP, Formula 1, el Barça i molts altres programes en 3D per què va més enllà del visionat passiu, les retransmissions estaran més a prop del videojoc i és convertiran en vivències úniques.
